7 feb. 2008

6 de febrero de 2008. Sesión Plenaria II

SESIÓN PLENARIA ( II )
Sesión nº 28.1 del 6 de febrero de 2008

.- Punto quinto del Orden del Día: proyecto de resolución de defensa de la política lingüística (CiU)

1.- Intervención de la señora Rigau en defensa de la propuesta (páginas 2 y ss)
2.- Intervención de AL BERT RIVERA (páginas 6 a 11)
3.- Intervención de JOSÉ DOMINGO por alusiones de la diputada de ICV-EUiA, Laia Ortiz, que había afirmado que dos de los diputados de C's no tenían competencia lingüística en catalán (página 27)



Nota: la intervención de Domingo ha sido en catalán, normalmente el utiliza el castellano en el Parlamento.

4.- Intervención de ALBERT RIVERA por alusiones (páginas 29 y 30)
5.- Votación ( página 30 )

.- Punto n º 16 del Orden del Día: Control al Gobierno
1.- Preguntas al Presidente


1.1. Pregunta de ALBERT RIVERA sobre el modelo de financiación que propugna el Gobierno y por la Solidaridad entre regiones españolas (página 3 )

1.2. Respuesta del Sr. Montilla (página 3)
1.3. Réplica de ALBERT RIVERA (páginas 3 y 4)
1.4. Contrarréplica del Sr. Montilla (página 4 )

2.- Preguntas al Gobierno

2.1. Pregunta de JOSÉ DOMINGO al Sr. Carod Rovira sobre los objetivos y resultados del viaje que ha realizado recientemente a Escocia (página 18)
2.2. Contestación del Sr. Carod ( página 19 )
2.3. Réplica de JOSÉ DOMINGO ( páginas 19 y 20 )
2..4. Contrarréplica del Sr. Carod (página 20 )

4 comentarios:

Enric J. dijo...

La intervención de Albert rivera, así como la de Robles, estan llenas de sentido común. Es relativamente fácil argumentar contra la sinrazón de la inmersión impuesta. Las intervenciones de la "izquierda"( PSC y IC-EUiA)realemnte penosas.

También me gustó el aire de parlamentarios con pasión, casi mitineros , que imprimieron ayer nuestros dos parlamentarios.

Y la intervención de Domingo,en catalán, por alusiones a la parlamentaria de IC que había dicho que no tenían competencia lingüística en catalán los parlamentarios de C's, muy oportuna.

Enhorabuena a los tres: su presencia en el parlamento es necesaria, y el debate de ayer demuestra que "el fenómeno C's" es algo enriquecedor para la sociedad catalana y española.

Anónimo dijo...

He leído con atención las intervenciones de "la izquierda", Manuela de Madre y Laia Ortiz, y he quedado muy espantado.

La de Manuela de Madre,realmente patética, casi pornográfica , políticamente hablando.

La de Laia Ortiz,. evidentemente traida escrita desde casa, llegando a meter la pata dudando de la comptencia lingüística en catalán de los dos parlametnarios de Ciudadanos porque utilizan el castellano en la Cámara, ¡Como si estuviese mal visto!

Desmoralizante la actitud de la izquierda, por un plato de lentejas de poder, se han vendido de forma miserable al nacionalismo.

Espectador dijo...

PREGUNTAS AL PRESIDENTE MONTILLA:es curioso, este señor nunca responde a lo que se le pregunta. ¿No dice nada el Reglamento sobre la descortiesía que supone hacer esto?

¿No responder a lo que a uno se le pregunta es Reglamentario?

Tampoco Carod a la pregunta de Domingo: "¿Ha informado al Ministerio de Asuntos Exteriores de los resultados de su visita a Escocia?"

Tampoco es tan difícil de responder: SI o NO.

¿No es obligatorio que se informa al Ministerio de Asuntos Exteriores cuando un representante del Estado Español ( cosa que es Carod , mal que le pese) visita otro Estado?

NB dijo...

El delirio nacionalista no tiene fin: lean esta noticia publicada en E-NOTICIES:La manipulación y el delírio es tal que cualquiera pensaqría que en España el catalán, el vasco y el gallego son la "lengua propia" de casi 20.000.000 (40%) de españoles.

Es necesario que Ciudadanos continue en la defensa radical de los derechos de las personas a estudiar en su propia lengua y en la lengua co-oficial, cuando no es la suya propia. Una enseñanzaq binlingüe es un derecho fundamental en las comunidades con dos lenguas oficiales.



PACTE CONTRA "LA LACRA DEL MONOLINGüISME"

"El 40% de l'Estat té llengua pròpia diferent del castellà"

Imatge de l'acordEls responsables de la política lingüística del Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia, en representació dels tres governs, han signat "la Declaració de París per a la pluralitat lingüística", en el marc de la fira Expolangues, saló sobre llengües, cultura i intercanvi internacional, que se celebra fins dissabte. Aquesta Declaració, que se situa en el marc de l'Any Internacional de les Llengües i el protocol de col·laboració subscrit per les tres institucions en matèria de política lingüística, l'han presentat Patxi Baztarrika (viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc), Bernat Joan (secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), i Marisol López (secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia).

La declaració de París estableix que "la pluralitat lingüística constitueix un dels valors fonamentals de la Unió Europea i representa un fonament sòlid per a la construcció d'una Europa unida i plural"; els ciutadans bascos, catalans i gallecs, com a ciutadans europeus, s’han de poder reconèixer en les seves llengües pròpies, en règim d'igualtat d'oportunitats amb el castellà, llengua cooficial en les seves respectives comunitats. És, per tant, essencial que s'adoptin les mesures oportunes perquè els ciutadans dels respectius àmbits territorials es puguin valer de la seva llengua pròpia com a vehicle principal de relació amb la seva comunitat; coherentment amb la nostra defensa del plurilingüisme, rebutgem tota pràctica causant o afavoridora de qualsevol discriminació basada en l'opció lingüística.

"Tots i cada un dels poders públics europeus dels diversos àmbits territorials són responsables de garantir la diversitat lingüística i cultural europea. En la mateixa mesura, els poders públics, en l'àmbit que competeixi a cada un, hauran de fomentar i viabilitzar al màxim el compromís lingüístic individual i col·lectiu dels ciutadans i ciutadanes en favor de l'ús de la llengua pròpia, verdadera pedra de toc de qualsevol avenç en matèria d'un plurilingüisme real". "Les llengües són patrimoni de tots els ciutadans. Vivim en espais cada vegada més multilingües i intercomunicats. Als escenaris actuals, el multilingüisme és un valor, com ho és cada una de les llengües que es parlen al món. La defensa de les llengües pròpies és, alhora, una defensa del plurilingüisme i del valor de les llengües", afegeix.

L'acord també estableix que "l'Estat espanyol és un estat plurilingüe. El 40% de les persones que hi viuen resideixen en comunitats amb una llengua pròpia diferent del castellà. L'Estat ha d'avançar en el reconeixement de la pluralitat lingüística que el constitueix i promoure mesures tendents a difondre entre la ciutadania del conjunt de l'Estat espanyol el coneixement bàsic de la cultura que s'expressa a les diverses llengües, així com l'ús de totes les llengües oficials de les diverses comunitats autònomes. En una Europa que pretén superar les seves fronteres interiors, el coneixement de la realitat plurilingüe i multicultural europea constitueix un poderós instrument d'integració basat en la mútua acceptació i en un marc de diversitat equilibrada. En aquesta perspectiva, ens proposem fomentar activament la coordinació natural i el diàleg cultural permanent a escala interautonòmica i transfronterera entre les comunitats estatals i europees lingüísticament afins",

Finalment, es recorda que "en un món en interrelació franca i oberta i intercomunicació econòmica i cultural, les nostres llengües pròpies i la cultura que s’hi produeix han de trobar el seu lloc en el concert internacional, per la qual cosa ens proposem actuar de manera coordinada i sumar accions i esforços en favor de la promoció en els àmbits internacionals, i especialment en l'europeu, de les cultures d'expressió basca, catalana i gallega".

Els signants consideren que "la informació distribuïda pels mitjans de comunicació de titularitat pública ha de reflectir fidelment la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol i del conjunt d'Europa. Els usos personals i professionals de les tecnologies d'informació i comunicació, instruments bàsics per a la difusió i vigorització de les llengües, han d'adequar-se de manera eficaç a les múltiples opcions lingüístiques possibles en el marc de l'Estat espanyol i d'Europa, de manera que la diversitat lingüística es garanteixi de manera coherent amb l'evolució comunicativa de la societat contemporània.

El viceconseller de Política Lingüística Patxi Baztarrika ha destacat que Europa és sinònim de diversitat lingüística, i que qualsevol pretensió uniformitzadora, qualsevol intent de negació de la pluralitat lingüística, i qualsevol pretensió d'imposició del monolingüisme constitueix “un atemptat contra el cor de la mateixa Europa”. Segons el parer de Baztarrika, treballar a favor del plurilingüisme i per tant a favor del reconeixement de la majoria d'edat de l'euskera, del català, del gallec i del conjunt de les llengües, “és condició necessària per a construir una Europa oberta, moderna i democràtica”.

En aquest sentit, el viceconseller de Política Lingüística de l'executiu basc, en aquest Any Internacional de les Llengües, ha recordat la màxima de Goethe: “Qui no coneix altres llengües no coneix la pròpia”, i la d’un altre insigne europeu, Fernando Pessoa, que des de la seva visió atlàntica afegia la seva autoritzada veu a la del geni centroeuropeu: “Una veritable persona només pot ser, amb plaer i profit, bilingüe”.

Bernat Joan, per la seva banda, ha ressaltat "la importància de fer extensiva la coordinació amb bascos i gallecs a parts integrants dels nostres respectius territoris lingüístics, com les illes Balears (territori de parla catalana el govern del qual fins a ara no ha participat en la nostra coordinació)”. Segons el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, també és important “estendre la coordinació” en matèria de política lingüística a d’altres nacions sense estat de la Unió Europea “amb les quals compartim problemes i amb qui podem buscar conjuntament solucions. Tal és el cas del País de Gal·les, Escòcia o Flandes”.

En la seva opinió és necessari que treballem junts per “evitar la xacra del monolingüisme (tant personal, com social, com estatal)”. L'Europa del futur, ha afegit, “no es pot concebre a si mateixa des del monolingüisme propi dels estats formats al segle XVIII. Dominar diverses llengües no només genera una mentalitat més oberta, sinó que ens obre un ventall d'oportunitats extraordinari”. Segons el parer de Bernat Joan, i a fi de refermar la convivència, l'intercanvi democràtic i la coordinació entre comunitats humanes diverses, és necessari “apostar decididament per formar ciutadans plurilingües en el si d'una societat respectuosa amb la pluralitat, amb la diversitat i amb la diferència.”

La secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López, ha explicat que amb la signatura d’aquesta declaració “pretenem incidir en la idea del foment de la diversitat lingüística i cultural com la millor, fins i tot l’única manera de construir aquest projecte comú que és Europa”. Marisol López s’ha mostrat d’acord amb les conclusions del grup d’intel·lectuals a favor del diàleg intercultural, creat a instàncies de la Comissió Europea, segons el qual “el respecte per la pluralitat lingüística constitueix el fonament de la idea europea, per la qual cosa preservar aquesta diversitat no sols és missió històrica de la Unió Europea sinó que a més “constitueix una magnífica eina d’integració”.

Per últim, la secretària general ha expressat el seu convenciment que a través de la unió d’esforços i la col·laboració entre administracions –filosofia que va inspirar el protocol de col·laboració entre la Xunta de Galícia, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc, així com la Declaració presentada avui-, “guanyarem espais d’ús per a les nostres llengües, però a més contribuirem a afiançar en la societat el reconeixement de la diversitat lingüística com un valor a promoure i protegir”. En aquest sentit, Marisol López s’ha mostrat esperançada després de la recent constitució del Consell de les Llengües Oficials de l’Estat, un òrgan que impulsarà l’ús de les llengües oficials en el marc estatal espanyol.

En la Declaració de París, els responsables de la política lingüística del Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia consideren que totes les llengües celebren la pluralitat del món i el contenen per complet, cosa que equival a afirmar que “sustenten en idèntica mesura la convivència”. “No existeixen, en conseqüència, llengües menors, pitjors, inhàbils. Totes cooperen en harmonia per eliminar vells i insolidaris prejudicis i lluitar contra la desigualtat d'oportunitats, que en relega unes i n’enalteix unes altres”.

"El plurilingüisme, factor dinàmic d'enriquiment de la convivència, facilita la comunicació entre els múltiples universos que coexisteixen en les societats modernes. Les pràctiques tendents a afavorir la implantació del monolingüisme sobre la base del sacrifici de llengües realment o pretesament més febles contenen, en si mateixes, el germen de la intolerància i l'exclusió, fenòmens ambdós profundament incompatibles amb les noves dinàmiques socials d'integració i cooperació", conclouen.